Parcs de Rèptils

Rèptils de Peñalara

La diversitat de rèptils en el Parc Natural de Peñalara és baixa, tal com cap esperar en gairebé totes les àrees d'alta muntanya on els rèptils suporten condicions climàtiques molt dures que restringeixen els seus períodes d'activitat.

Es té constància de la presència de 5 espècies (Lacerta schreiberi, Lacerta monticola, Podarcis muralis, Podarcis hispanica, i Coronella austríaca), encara que és possible la presència d'altres dues (Natrix natrix i Vipera latastei), que han estat observades en el seu entorn proper.

És destacable la presència en Peñalara de dues espècies incloses en el Catàleg Regional d'Espècies Amenaçades de la Comunitat de Madrid: Lacerta schreiberi (?D'interès especial?) i Lacerta monticola (?Vulnerable?). Ambdues espècies presenten en el Parc poblacions saludables, si bé la importància relativa de Peñalara per a la conservació de Lacerta monticola a Madrid és molt elevada, a l'incloure la millor població entre les escasses conegudes en territori madrileny (tan sols Entenimentada Deixa anar i escaig de la Gelera).

A continuació pots veure els rèptils presents en peñalara, amb una petita descripció de cadascun d'ells:

Lagarto Verdinegro (Lacerta schreiberi)

Lacerta schreiberiLagarto de mida mitjana (fins a 12-13 cm de longitud cap-cos), robust. La coloració general varia segons els individus. Els mascles adults presenten un disseny dorsal format per un reticulat verd i negre. Durant l'època de zel la coloració dels costats del cap i la regió singular és blau brillant. La coloració ventral és groga i puntejada de negre. En les femelles predominen tons més marró o bru-verdosos sobre els quals es disposen taques fosques. Les femelles assoleixen la maduresa sexual a una edat mínima de quatre anys, moment en el qual tenen una mida superior al dels mascles, que maduren generalment un any abans, de manera que no hi ha dimorfisme sexual pel que fa a la mida en estat adult. Els juvenils presenten coloracions generals brunenques, amb ocels blancs o groguencs en els laterals del cos i la cua és també groguenca.

El llangardaix verd i negre presenta poblacions escasses i localitzades a la Serra del Guadarrama, de manera que està estrictament protegit i considerat "D'interès especial" en el Catàleg Regional d'Espècies Amenaçades de la Comunitat de Madrid.

Lagartija Serrana (Lacerta monticola cyreni)

Lacerta monticolaLagartija robusta que pot arribar a assolir gairebé 8 cm de longitud cabezacuerpo. El disseny dorsal és variable, des de bru amb bandes longitudinals laterals més fosques a verd brillant amb punts o taques negres irregulars superposades. La coloració ventral és blavosa o verdosa, amb pigmentació absent o reduïda a punts foscos en les files d'escates més laterals.

Encara que en general aquestes poblacions poden presentar densitats elevades, el restringit de la seva àrea de distribució fa que es trobi estrictament protegida i qualificada com a "Vulnerable" en el Catàleg Regional d'Espècies Amenaçades de la Comunitat de Madrid.

Lagartija Roquera (Podarcis muralis)

Podarcis muralisLagartija de mida mitjana (fins a 7 cm de longitud cap-cos) i aspecte robust. El disseny dorsal és bru, amb bandes longitudinals laterals negres. Sol haver-hi amb elevada freqüència una línia mediodorsal interrompuda formada per petites taques negres. La coloració ventral és clara, encara que sol presentar un puntejat fosc més recarregat en els mascles. En els costats solen aparèixer algunes escates blavoses. La regió singular està densament pigmentada, incloses les escates submaxil · lars, que presenten bandes fosques contínues. Els juvenils, a diferència d'altres espècies de petits lacèrtids presents en Peñalara, no presenten mai coloracions verdoses a la cua.

La població de Peñalara, encara que abundant, és una de les més meridionals dins de la distribució de l'espècie en el Sistema Central. L'espècie no es troba inclosa en el Catàleg Regional d'Espècies Amenaçades.

Lagartija Ibérica (Podarcis hispanica)

Podarcis hispanicaLagartija de mida mitjana, que pot arribar fins a 7 cm de longitud cap-cos, encara que generalment són menors. El disseny dorsal és molt variable. A la Serra del Guadarrama els tons generals són bruns amb un reticulat fosc irregular més intens en la regió mediodorsal. En els costats poden aparèixer bandes clares. La regió singular no té pigmentació, o d'existir, sol estar limitat a un puntejat fosc en els laterals. Ventralment poden presentar coloracions blanquinoses o vermelloses, sense pigmentació fosca generalment.

La sargantana ibèrica és molt freqüent a la Comunitat de Madrid. Generalment les seves poblacions es localitzen a altituds menors. En Peñalara només apareix de manera puntual en les zones de menor altitud dins del Parc (al voltant de 1825 m).

Culebra Lisa Europea (Coronella austriaca)

Coronella austriacaCulebra de mida petita: entre 50 i 60 cm de longitud total generalment. La coloració dorsal és grisenca. Sobre aquesta coloració de fons hi ha taques negres formant barres transversals. Característicament és present una banda fosca des de les narius fins al coll. La coloració ventral és grisenca, amb una banda central més fosca. Les escates són llises.

Aquesta espècie es troba molt localitzada en àrees muntanyoses a Madrid. Això fa que poblacions com la de Peñalara, encara que relativament abundants, hagin de ser considerades vulnerables davant possibles alteracions.


http://maps.google.es/maps?f=d&source=s_d&saddr=Castelldefels+(barcelona)&daddr=Parque+pe%C3%B1alara+(madrid)&hl=es&geocode=&mra=ls&sll=40.738933,-0.230713&sspn=3.795675,7.064209&ie=UTF8&ll=42.179688,0.571289&spn=7.42396,14.128418&z=6

 reptilepark.com (Austràlia)

http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en%7Ces&u=http://www.reptilepark.com.au/